El primer equip del Begues s’imposa 1-0 al Sant Ignasi

Aquest matí s’ha jugat al municipal el darrer partit de la pretemporada del primer equip del CF Begues, que l’ha guanyat per 1 gol a 0 davant el Sant Ignasi (segona catalana).

Desprès de fer un partidàs davant el Manresa de primera catalana, pensava que el partit davant el Sant Ignasi no seria tan disputat com finalment ha estat. L’equip de Barcelona ha estat un conjunt molt compacte, que no deixava jugar al centre del camp i sabia perfectament com defensar en cada zona del terreny de joc. Segurament per mi serà el partit més fàcil de resumir: durant molt temps el Begues triangulava entre el porter, els dos centrals i un migcampista, i l’equip visitant esperant en zona de ¾. El Begues difícilment superava aquesta teranyina amb toc, i havia d’avançar amb desplaçaments en llarg.

 Aquest ha estat la imatge del partit. Porter i centrals beguetans passant-se la pilota una i altre vegada, sense trobar un linia de pase clara.

L’equip titular ha estat el següent: Nil; Vendrell, Cristian, Albert, Gómez; Guillem, Raul, Marc Guasch; Edu, Andy i Gonzalo. En aquesta primera part el porter local Nil ha tocat, sense cap mena de dubte, més pilota que els nostres davanters, i el partit es convertia en una guerra al mig del camp per agafar el control, que cap dels dos equips aconseguia dominar. Les segones jugades es convertien en les protagonistes del partit, per desgràcia dels aficionats.

Edu rematava una jugada davant la poblada defensa del Sant Ignasi.

L’equip beguetà ha trigat molt a sortir al camp per iniciar el segon periode. Suposo que l’equip tècnic mirava de rectificar alguns aspectes tàctics per poder trencar el sistema defensiu visitant. L’equip a la segona part ha estat: Nil (Jordi minut 61); Ernest, Cristian (Cesc minut 56), Casa, Gómez (Tutu minut 67); Guillem, Raul, Álex Vázquez; Edu, Andy (Dume minut 61) i Gonzalo (Martí minut 67). Tàcticament s’ha mirat de crear superioritat baixant molt més a rebre Raul a la zona defensiva. Tot i que això no ha suposat gran millora en el joc de creació, si que ha provocat que el rival solament ataqués amb pilotes bombejades des de la seva pròpia defensa. El gol de la victòria no podia arribar d’una altra manera que no fos a pilota aturada, en el minut 81. En un còrner servit per l’equip beguetà, després d’alguns rebots, Edu engaltava un fort xut des de l’interior de l’àrea rival. La pilota picava violentament al travesser, sobrepassava la línia de gol i tornava a entrar al camp. Tot i les protestes del jugadors del Sant Ignasi, el linier no ha dubtat i donava gol correns cap al mig del camp. Des de la grada no s’ha vist prou bé si realment ha estat gol o no. E gol ha fet justícia a l’equip que ha portat el pes de l’encontre durant la majoria del temps i que sempre ha proposat un futbol més  vistós.

Partit molt igualat amb dos equips molt similars en la seva forma de jugar, i físicament a punt per l’inici del campionat. Segurament aquesta temporada ens trobarem molts equips com el Sant Ignasi, on l’estratègia ha de ser crucial per aconseguir punts. Tenim bons llençadors, i excel·lents rematadors. Solament falta treballar-lo als entrenaments i treure’n profit als partits.

Calendari pretemporada C.F. Begues “B”.

Ja és públic el calendari de la Copa Penedés, que aquest any també disputarà el Begues “B”, i servirà per preparar la pretemporada a l’equip filial. En aquesta edició l’equip de l’Evert defensarà el títol.

Concretament el Begues està enquadrat al grup B, juntament amb la Martinenca, la Unión Sudamericana, i el Font-Rubí. La seu d’aquest grup serà a Sant Martí Sarroca.

El primer partit serà demà dissabte 3 de setembre a les 19.00 hores davant la Martinenca. El segon partit serà davant el Font-Rubí el dissabte 10 de setembre a les 17.00 hores. Finalment el Begues B s’enfrontarà a la Unión Sudamericana, en principi, al dia següent a les 17.00 hores. Dic en principi perquè sembla ser que l’equip del Garraf té problemes de calendari, i està negociant amb el Begues un canvi de data i hora del partit.

A partir d’aquí es disputaran eliminatòries, fins completar el torneig. El calendari d’aquestes eliminatòries encara no les conec.

Bons partits per començar a treballar la pretemporada pero…OJU! No ens despistem. A veure si anem a participar en el torneig pensant que l’hem de guanyar si o si. Aixó és pretemporada: no podem caure en el parany de prioritzar en guanyar partits i oblidar que l’autèntic objectiu és preparar a l’equip per la temporada, que és realment on s’han de treure els punts!

Molta sort als companys del B per aquesta pretemporada!

Magnífica victoria del Begues por 3-0 contra el Manresa.

Esta tarde 1 de septiembre de 2011 el CF Begues ha vencido por 3 goles a 0 al Manresa (equipo históricamente de la parte alta de la primera catalana). Buena presencia de público en el municipal, que ha disfrutado del mejor partido de la pretemporada del equipo local. Hoy se han vuelto a ver linieres correr por las bandas del terreno de juego. ¡Una gozada!

A pesar de la teórica diferencia de categoría entre los dos equipos, curiosamente sobre el césped parecía que el Begues era el equipo de superior categoría. Valiente en la presión, control de juego y buen fútbol nos han deleitado esta noche nuestros jugadores. Si hay alguna cosa menos positiva (es que no me atrevo ni a decir la palabra “negativa”) es que faltando 20 minutos para el final el esfuerzo ha pasado factura, y físicamente todavía falta un poquito de fondo. A ver, es por poner un “pero”, ¡he tenido que pensar un rato para encontrarlo!

El equipo titular ha sido Nil; Vendrell, Cristian, Albert, Gòmez; Guillem, Marc Guasch Raul; Edu, Andy y Gonzalo, con un 4-3-3 de nuevo como sistema táctico. Primera parte para ilusionar, y para regocijarse. La presión hoy se hacía coordinadamente. Intensidad de todas la líneas al mayor nivel. Control de juego. Posesión de la pelota. Buena salida des de atrás, con transiciones defensa-mediocampo-delantera. Injusto sería hoy destacar positivamente a nadie. Imposible mencionar un mal día de ningún jugador, porque no ha existido. ¿Qué más se puede pedir?

El primer gol ha sido de penalti transformado por Edu, después de que un defensor manresano tocase el balón con las manos sobre la línea de gol cuando la afición ya lo cantaba. Sorprendentemente el jugador visitante solamente recibía una injusta tarjeta amarilla. Los dos siguientes goles: el clásico peina-dobla. En el segundo tanto beguetano Andy peina, Gonzalo profundiza por la banda, mete un centro raso entre la defensa y el portero, y Edu entrando de segunda línea solamente tiene que empujarla. En el tercer tanto Andy peina nuevamente, Edu le gana la partida al central y asiste a Gonzalo, que de un trallazo machaca la porteria rival.

Pep Sales atiende a Andy, después de que el central manresano (desquiciado) cometiese una dura falta al delantero local.

Edu se dispone a lanzar el penalti para poner el 1-0 a favor del Begues.

En la segunda parte han iniciado el encuentro Jordi; Ernest, Albert, Guillem, Gómez (min. 58 Tutu); Áxel, Raul (min.69 Edgar), Uri, Álex Vázquex, Edu; Andy (min. 64 Dume). En el inicio de esta segunda parte el sistema utilizado ha variado al 4-2-3-1. Mediado el período se ha pasado el 4-3-3 de nuevo. Aunque se ha continuado haciendo bien la presión arriba, el juego se ha ido trabando. Poco a poco el Manresa se ha hecho con las riendas del juego, pero este dominio tampoco ha inquietada en exceso al Begues, que realizaba contras muy peligrosas.

Hoy he experimentado por primera vez como aficionado del Begues  la sensación de irte para casa contento, satisfecho del partido que ha hecho tu equipo. Tranquilo, en definitiva, del trabajo bien hecho (como mola!). Este partido genera mucha ilusión en la afición, que cada vez tiene más ganas que empiece ya la competición. Pero…OJO! Que esto es el Begues! Los más veteranos saben de lo que hablo, y sería bueno que se lo vayan explicando a los noveles. A ver si ya somos los mejores, vamos a subir y….ZASCA! Óstia al canto y derrota. El año pasado no caer en esa trampa fue una de las claves del éxito. Partido a partido, tranquilitos, despacito y con buena letra…no lo olvidemos.

El Manresa un poquito decepcionante, para qué engañarnos… Si estuviese aún jugando, no habría dudado ni un momento en bromear en la ducha diciendo eso de: “pero si eran una banda…”. Enhorabuena a todos, y seguid así.