Trionf a Moja per 0-2, que fa oblidar definitivament la mala ratxa.

Ahir el primer equip del CF Begues va aconseguir una importantíssima victòria a domicili al camp del Moja per 0-2. Va ser un partit sobretot molt seriós, sense complicacions defensives, i de contínua sensació de perill en atac quan s'arribava a la zona de 3/4 en camp contrari. Sense treure mèrits als nostres jugadors, el Moja va donar bastantes facilitats als nostres davanters. Tot i no aconseguir un joc vistós, em va recordar algun dels partits de començament de temporada.

Anant cap al camp de futbol amb l'Andy, ja comentàvem que no se sabia per quina raó havia bon "feeling" pel partit a disputar. Era una tarda de dissabte on intuïem que treuríem coma mínim un empat  de la visita a les terres penedesenques.

La rotllana inicial
del Moja va ser un paripé

L'equip local sortia amb un sistema molt similar al nostre: 4-3-3, amb laterals molt avançats quan es treia la pilota des del  darrere. El primers 20 minuts de partit confirmàven els presentiments d'Andy i meus: el Begues amb més intensitat i millor situats en ell terreny de joc sorprenia al Moja. Tot i no tenir clarament la possessió de la pilota, el control del partit era pels beguetans. Els locals no tenien molt clar com atacar el bon posicionament dels nostres jugadors, i en alguna ocasió arriscaven massa amb passades en la linea defensiva que els atacants nostres en més d'una ocasió van estar a punt de robar per plantar-se sols davant el porter rival. L'únic recurs que tenien era circular una mica la pilota per la defensa, i després llençar en llarg i en diagonal buscant les esquenes de la nostra línea defensiva: el Moja estava completament desubicat. Fruit d'aquest domini del joc, Martí revia una pilota en el vèrtex esquerra de l'àrea del Moja, s'orientava la pilota cap al centre, i amb un xutàs amb la dreta posava el 0-1 en el marcador. D'aquí fins el final de la primera part el Moja es treia la son de les orelles, i poc a poc anava agafant el ritme del partit. L'arrivada del minut 45 va resultar ser una benedicció per l'afició beguetana que es va desplaçar, ja que el locals mica en mica s'anaven ficant en el partit, i van disposar d'un parell de clares ocasions. Afortunadament per falta de punteria del davanters, o bé per bones accions de Nil, la pilota no va tocar la xarxa del Begues.

Nil va tenir una tarda molt encertada!

La segona part va ser bastant igualada fins que Martí aprofitava un malentés entre el porter del Moja i els seus centrals, i feia el 0-2. Els intents dels locals de trencar la defensa beguetana eren estèrils. El Begues es va mostrar molt sòlid i veterà fins el final del partit, i més amb l'entrada de Guillem al doble pivot que variava del 4-3-3 al 4-2-3-1 . El Moja era incapaç d'apropar-se a l'àrea del Begues amb un mínim de perill.

El millor del partit en la meva opinió ha estat la bona sensació de bloc que ha donat l'equip, i que tots els jugadors que han entrat al camp des de la banqueta s'han buidat i ho han donat tot (fins i tot Dume sortint en el minut 89), i això demostra la gran implicació de tothom.

Segurament aquesta victòria va ajudar a que el sopar post-partit a Cal Joan i la Festa Major es visquessin amb més alegria.